Bloc

Definició
El ulls miops no enfoquen correctament els objectes llunyans, fent que es vegi borrós de lluny. Generalment són ulls més llargs que els ulls normals.

La miopia afecta a un 30 % de la població i normalment apareix en nens o adolescents i pot augmentar en èpoques de creixement. Cap als 20 anys generalment s’estabilitza el creixement ocular i no hi sol haver grans canvis en la graduació.

Símptomes
Els símptomes que pot donar la miopia són visió borrosa, sensació de tensió ocular i, en alguns casos, mal de cap.

Diagnosi
L’exploració bàsica que es fa en aquests pacients és:

• Agudesa visual a distància i, per sobre dels 40 anys en visió propera.
• Examen de refracció per determinar la correcta graduació de les ulleres. La miopia es mesura en diòptries negatives.
• Valoració dels muscles que mouen els ulls.
• Examen amb làmpara de fenedura per valorar les estructures anteriors i posteriors de l’ull.
• Mesura de la pressió intraocular.
• En alguns pacients cal fer un estudi amb dilatació de les pupil·les per valorar la retina amb més detall.

Tractament
La miopia es compensa amb l’ús d’ulleres o lents de contacte, que desplacen el punt d’enfocament cap a la retina. A més hi ha diferents procediments quirúrgics que poden modificar la graduació de les estructures de l’ull per corregir la miopia: Tècniques de làser corneal (LASIK i altres) o implant de lents intraoculars.